Quina és la realitat d’un graduat en Pedagogia quan vol treballar? Hi ha tantes sortides Professionals com creiem? Nosaltres hem investigat què passa dintre d’una biblioteca, el pedagog hi pot participar d’alguna manera?
Des d’una visió etimològica ens fixem que la paraula pedagogia prové de paidagogós. Aquest terme esta compost per paidos (“nen”) i gogia (“acompanyar” o “conduir”) per tant, quan antigament es referien al pedagog, feien referència a l’esclau que acompanyava els nens a l’escola.
Actualment, però, quan ens referim a pedagogia tenim un concepte diferent, ja que si ens fixem en el diccionari de la RAE obtenim el següent: “1. Ciencia que se ocupa de la educación y la enseñanza. || 2. En general, lo que enseña y educa por doctrina o ejemplos.” Si ens fixem en el Diccionari de la Llengua Catalana obtenim una definició semblant: “1. Ciència que té per objecte l’estudi de l’educació. || 2. Principis i regles de l’ensenyament.” Totes dues no especifiquen gaire sobre que fa específicament la pedagogia, si no que es limita a donar una explicació en termes generals, és a dir, que realment no respon a la pregunta què és pedagogia. En canvi si fem una ullada en un diccionari especialitzat trobem una cosa una mica diferent i més extensa: “1. Ciencia que tiene por objeto de reflexión la educación y la enseñanza, así como orientar y optimizar todos los aspectos relacionados con éstas. || 2. La pedagogía es una ciencia pluridimensional, puede tener distintos enfoques y se enriquece de la colaboración de otras ciencias y disciplinas”[1].
Molts autors han intentat donar una definició exacta del que és pedagogia, des d’una visió més tècnica fins a elevar-la a l’instancia de l’art. Per això que en aquesta ultima definició remarca que la pedagogia pot tenir diferents visions. Així doncs, pedagogia és un concepte molt ampli i extens, que avarca moltes més concepcions.
Les múltiples funcions del pedagog van des dels àmbits del sistema educatiu formal, a l’àmbit del sociocultural i fins i tot a l’àmbit empresarial. L’àmbit del sistema educatiu formal potser és el mes conegut per tots; planificant, dissenyant projectes o instruments educatius, fent la selecció de materials i instruments o recursos didàctics, coordinar grups humans, institucions o projectes que treballin en l’àmbit educatiu, etc.
La UNESCO en el seu Manifest sobre la Biblioteca Pública de 1994, diu:
"La biblioteca pública és un centre d'informació que facilita als usuaris tot tipus de dades i coneixements".
"La biblioteca pública és un centre d'informació que facilita als usuaris tot tipus de dades i coneixements".
Aquesta definició es molt simple tal i com passava amb les anteriors definicions de pedagogia. És més aviat una declaració de principis, per la qual cosa s'ha de recórrer a una definició més tècnica com la proporcionada per l'IFLA (Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques) per mitjà de les Directrius IFLA/UNESCO, per al desenvolupament del Servei de Biblioteques Públiques de 2001, que diu:
"Una biblioteca pública és una organització establerta, recolzada i finançada per la comunitat, ja sigui per conducte d'una autoritat o òrgan local, regional o nacional, o mitjançant qualsevol altra forma d'organització col·lectiva. Brinda accés al coneixement, la informació i les obres de la imaginació gràcies a tot un seguit de recursos i serveis i està a la disposició de tots els membres de la comunitat per igual, siguin quins siguin els seus recursos, raça, nacionalitat, edat, sexe, religió, idioma, discapacitat, condició econòmica i laboral i nivell d'instrucció".
Les funcions, per tant, de la biblioteca tenen molt a veure amb l’educació: l'educació i la instrucció, la informació, perfeccionament personal, cultural, social, propiciar el canvi, lliberteu d'informació, accés generalitzat, biblioteques sense murs...
Però realment existeix un lloc per al pedagog dintre de la biblioteca?, en la nostra entrevista amb l’organitzador d’activitats, tant d’adults com de nens, ens va explicar la realitat d'aquesta situació a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Dintre de la biblioteca Tecla Sala podem diferenciar dues parts. Una primera dirigida a persones adultes (considerant com adult a partir dels nens de 12 anys en endavant), una zona de treball individual on es pot fer ús de recursos bibliogràfics.
L’altra zona, dedicada a nens, és un espai que està destinat a que els nens, acompanyats dels seus pares, puguin gaudir d’una estona de lectura, fer deures, i gaudir d'una estona d'esbarjo amb la figura del contacontes, etc.
Actualment la biblioteca fomenta l’ús de les TIC (tecnologies de la informació y la comunicació), ja que incorpora a totes dues seccions ordinadors per a l’ús dels usuaris. En el racó dels petits fins i tot hi ha jocs interactius, on els nens poden aplicar o ampliar els seus coneixements.
A l’hora de dissenyar les activitats o formacions que es fan a la biblioteca, en concret a Tecla Sala, ens trobem que l’encarregat d’organitzar-les no és pedagog, això però, no significa que el pedagog no intervingui. A l’hora de fer una activitat el bibliotecari encarregat de les activitats es posa en contacte amb una empresa que els hi facilita el personal necessari. Per exemple, si per una activitat és necessari un psicòleg aquesta empresa els posarà el contacte amb un psicòleg, per tant les portes als pedagogs no estàn totalment tancades a la biblioteca. Per tant les funcions del pedagog com a organitzador de tallers i activitats estarien vinculades a l’empresa que fa d’enllaç amb la biblioteca, dintre del personal de la biblioteca doncs no trobaríem al pedagog. Al tenir un títol universitari sempre es pot entrar com a auxiliar en algun apartat de la biblioteca que més t’agradi o allà on tu sàpigues més, per exemple en la biblioteca Tecla Sala hi ha una mestra especialitzada en literatura infantil que treballa en l’àrea d’infantil.
[1]Martí, Isabel (Dr.) (2006). Diccionario enciclopédico de la educación. Barcelona: Ediciones CEAC, p. 336.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada