Revista?

Ha classe vam fer una fira pedagogica i aprofitan tots els articles que hem anat escrivint i totes les entrevistes vam voler fer una Revista i aqueSt es el resultat. Ús deixem unes fotos de la revista i de com va quedar la fira Pedagògica. Tots els anuncis publicitaris som nosaltres mateixos!!!

Un MIR per a professors?

A classe hem estat tractan el tema sobre si els professors estan realment preparats si fos necessari un "MIR" per a mestres. Hem estat llegint uns articles del 2008 on es tractava d'aquest tema, aqui us deixo el link amb un breu resum del que tractaben aquests Articles.

Darrerament el passat 27/11/2010 Gabilondo va donar la seva opnió al respecte d'aquest MIR i em cregut convenient possar en comú la seva opnió.

Gabilondo dóna suport a la idea d’un MIR per a professors

Actualitzada el 27/11/2010 22:42

El Ministre d’Educació Ángel Gabilondo ha donat suport a la proposta del vicepresident del govern espanyol Rubalcaba de formar els professors amb un sistema semblant al dels metges, amb una mena de MIR educatiu. Gabilondo, igual que va fer Rubalcaba, ha insistit que li agrada la idea a títol personal, i que no és una proposta política del govern. El sector educatiu també l’ha rebut de manera positiva, en general. Jaume Graells, director general d’Educació Bàsica i Batxillerat de la Generalitat, així com la majoria dels sindicats de professors, s’han mostrat a favor d’introduir pràctiques abans d’obtenir una plaça pública per exercir la docència.


I aqui també deixem el link d'un altre article que tracta del mateix tema.http:/www.sindicat.net/n.php?n=12402
El mateix dia Rubalcaba comenta el mateix fet.

Rubalcaba vol que els professors passin un 

MIR com el dels metges

Actualitzada el 27/11/2010 22:41

Alfredo Pérez Rubalcaba assegura que als professors els depara un futur cada vegada més complex, i que cal plantejar noves alternatives per a la seva formació i “no deixar-los sols en aquesta responsabilitat”, segons informa la Cadena SER. El vicepresident primer del govern de l’Estat creu que fins el 2020 s’hauran de contractar 200.000 professors, i defensa que un sistema de formació semblant al dels metges, un MIR educatiu, tindria sentit. Rubalcaba va llançar la idea fa uns dies en unes jornades educatives. Va deixar clar, però, que la idea era “una reflexió per al debat i no una proposta política”. Aquest funcionament implicaria que, un cop acabada la carrera, els professors passessin un període de pràctiques per agafar experiència i, al final, acabar obtenint una plaça fixa.

Entrevista a una estudiant de 4t de pedagogia

Que ocorre quan agafen a un jove amb situació de risc?

Primer se’l porta a un centre de primer acollida per estudiar el seu cas (o són maltractats o han maltractat). Un cop això, o el retornen a la seva casa, o ho retornen a algú que estigui preparat o ho acullen a un centre de menors.  Per diferents motius els joves es troben en aquestes situacions:

-      Mares depressives que no han pogut cuidar als seus fills

-           Pares alcohòlics que tampoc han pogut cuidar als seus fills.

-           Hi havia un cas de pares sordmuts que no podies fer-se cas dels seus fills.

-          Pares que abusen als seus fills.

-          Pares que han abusat d’algú i els seus fills ho han vist....

Com és el centre on fas les pràctiques?

El centre on faig les pràctiques no és un centre tancat ja que els joves quan tenen permisos surten d’ell. Funciona amb un ordre i penalitzen a tot aquell que no compleixi les normes. Les penalitzacions poden ser diverses: restar diners de la paga, no deixar que facin les seves sortides fora del centre... Els nois reben 12 euros a la setmana com a paga, però 4 estan obligats a guardar-los.

Els joves tenen visites dels seus pares. Esta clar que aquell que ha abusat del seu fill no li permeten veure. Hi ha famílies que veuen als seus fills però que té que ser davant d’un educador.

Aquests nois, quan fan les sortides, és possible que es fugin. Fem una denuncia als mossos d’esquadra. Cada noi costa molt, 1500 euros cadascú. Se li cuiden molt i se li donen moltes oportunitats. Aquell que no ho aprofiti, que es vagi.

De quina manera participes al centre de menors?

Estudio 4t de Pedagogia. La meva figura al centre està molt bé. No hem puc quedar sola amb els nois tot i que hi ha vegades sí que hem quedo sola perque els educadors tenen molta feina. Mai puc sortir del centre amb un jove. La meva funció és de educadora però amb menys responsabilitat.   

 Mostren respecte o es comporten de manera agressiva alhora de tractar amb vostè?

Aquests joves no són violents. Entre ells hi ha bastant respecte i poques vegades arriben a les mans

 Quines característiques tenen els joves? Tenen perfils diferents?

Els joves, de entre 12 i 18 anys, es caracteritzen per faltes d’estímuls i de motivació. A causa dels seus problemes, s’han quedat una mica retardats.

No són perfils de joves violents. Hi ha molta diversitat. En total són 25 nois.  Són perfils complicats.  En la planta on treballo jo, hi ha sis catalans, un rumano, un indi, un marroquí, un hondureny i tres homosexuals entre d’altres.  Pensa que hi ha dos plantes en total i que la de a dalt és més diversa.

    

Com és l’estat d’ànim dels joves d’aquests centres?

L’estat d’ànim depèn dels dies. Son nois amb certa tendència trista. Sempre estem buscant un tema per a riure.

Quins mètodes educatius fa servir per a la reinserció d’aquests joves?

Normalment els joves no tenen ni la ESO ni el batxillerat. Fan el PQPI, cursos de un o dos anys per tornar a agafar dinàmica d’estudis. Desprès practiques i se li donen treball. Si acaben i aproven aquest curs, se li donen la ESO. La CRAE treballa molt el tema de la autonomia. Volen que aprenguin sobre tot temes de higiene i de puntualitat.

     

Mostren entusiasme i ganes per canviar la seva actitud?

En aquest centre estan bastant motivats. Hi ha nois que mostren molt i que altres són més apàtics. Molts converteixen lo dolent en lo bo. Molts d’ells lluiten i vas amb ganes de treballar amb ells.

          

Com influeixen les relacions entre els joves en els seus comportaments?

Jo observo com reaccionen quan estan en temps mort (temps lliure). Entre ells es recolzen, són protectors dels dèbils. Sempre hi ha algú que es fica amb altres. S’ajuden entre si, sempre hi ha bromes, no hi ha conflictes.

Hi ha un cas en que un noi generava violència ja que era molt nazi i com us he dit, en el centre hi ha molta diversitat.

        

Creu que algun dia podran arribar a tenir un futur o una vida adequada, o tornaran a delinquir un altre cop?

Tinc l’esperança de que hi ha nois que ho van a aconseguir. Jo els hi dic que estudien, els motivo per a que ho facin, per a que facin cicles...

El 30% tornaran al seu origen . Crec que la majoria van a tenir una vida millor. La majoria no són delinqüents. Antics joves sí que ho han intentat

REGIDORIA DE CULTURA I EDUCACIÓ

El 29 de març del 2011 vam anar a parlar amb l’Esteve Ignasi Gay treballador de la Unitat de Prevenció de l’Ajuntament de l’Hospitalet i assessor informador en Promoció de la Salut. Té la carrera de metge especialitzat en salut pública. La seva tasca és coordinar i actuar donant suport a les famílies. Cal dir que també ha intervingut a alguna escola bressol.

L’Hospitalet és una ciutat que està composada per onze barris, el quals són, Santa Eulàlia, Bellvitge, Gornal, el Centre, Sanfeliu, Sant Josep, Pubilla Cases, Can Serra, Collblanc, La Torrassa i La Florida. D’aquesta manera, la ciutat queda dividida en sis zones educatives pel que fa referència a l’etapa dels 3 als 12 anys, és a dir, des d’infantil fins a primària, i en cinc zones educatives pel que fa a l’etapa dels 12 als 16 anys, equivalent a l’etapa de l’ensenyament secundari.

Però perquè tot funcioni correctament s’ha elaborat entre d’altres el Projecte Educatiu de Ciutat que a continuació comentarem.

La finalitat de la diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat ha estat identificar les característiques de la població que viu a la ciutat, del sistema educatiu, dels professionals o voluntariat que desenvolupen funcions d’educació formal i no formal i, també, detectar les necessitats específiques educatives de la població i comprovar si aquestes estan cobertes, per tal de contribuir a una millora del context educatiu. Els objectius principals tenen la necessitat d’avançar en el nou concepte d’educació, dins d’un context acceleradament canviant a causa dels múltiples processos d’índole social, familiar, tecnològica, deontològica, econòmica i laboral, processos que es produeixen en tots els àmbits i que modifiquen el context al qual l’educació s’ha d’adaptar per tal de fer complir la seva funció essencial.

A més a més, aquest Projecte Educatiu de Ciutat vol acompanyar a la família durant el procés de criança i educació dels fills, perquè els pares també eduquen, ja que és un procés natural, però s’ha d’ensenyar a educar bé perquè el que podem ser avui potser només és un reflexa del futur. Però també des de les botigues, el parc de bombers, la policia local, etc. s’ha d’educar i entre tots s’ha d’ajudar a que l’Hospitalet sigui una ciutat pensada per educar, ja que l’espai públic també és un símbol d’educació.

Per posar algun exemple, des de la Regidoria de Cultura i Educació es va promoure tot un seguit de consells per tal d’educar millor i aprendre valors sobre els fills. Tot el que s’explicarà a continuació no és més que estratègies pedagògiques.

El eslògan es deia COM ESTIMEM ELS NOSTRES FILLS, Atureu-vos i penseu-hi. Es posen diferents situacions, per exemple quan el nen plora, així doncs aconsellen que quan estem en aquesta situació no ens hem de posar nerviosos sinó que amb la serenitat podràs tranquil·litzar al teu fill. Un altre situació que es produeix en una família és l’estona dels àpats, un moment de relació i comunicació molt bo entre tota la família. I per últim, si veiem que el nostre fill es posa malalt només anar a la guarderia o a l’escola no cal preocupar-se ja que un nen sa, sovint té febre, tos, refredats, etc.

D’aquesta manera des de la Regidoria d’Educació es recomana que per qualsevol dubte o preocupació sobre algun aspecte relacionat amb els fills o filles, no s’ha de dubtar a consultar amb l’equip de pediatria, l’educador/a, l’assistent social o el/la psicopedagog/a.

Un altre dels temes que ens va comentar l’Esteve Ignasi va ser el de les possibles funcions del pedagog. Va explicar-nos que un pedagog podia treballar en diferents àrees i algunes de les que ens va comentar van ser:

-La possibilitat de treballar en programes d’absentisme, fent un seguiment de les escoles on hi ha casos com: manca de motivació, bulling, etc.

-Treballar en gabinets de pedagogs o psicòlegs

-Participar en esplaiS

-Fent referència al tema de la sanitat, ens va comentar que el pedagog també té la seva funció dins un hospital, ja que pot donar suport als mestres, dient quin projecte pedagògic han de fer. 

-En educació d’adults, planificant activitats perquè no perdin l’esperança de viure i que recuperin els seus hobbys motivant-los a seguir endavanT.

-I per últim, fer diferents cursos, com per exemple planificar un curs per ajudar a ser feliç, activitats per a la meditació o relaxació, i aconseguir que siguin feliços i que obrin la seva vida.

Cal dir que l’Esteve Ignasi ens va donar tota la informació necessària i pertinent per saber com funcionava el Projecte educatiu de Ciutat, entre altres coses.

Escoles de nens i escoles de nenes?

És positiu educar als nens i a les nenes de manera separada? Aquesta és una qüestió que genera debat i que ha tingut la resposta d’una experta. Anne Moir és doctora en Genètica per la Universitat d’Oxfort i autora del llibre “Brain sex: The real difference between men and women” on, precisament, tracta aquesta qüestió i exposa els beneficis d’educar les criatures separats per sexe en funció de les diferències neurològiques nens i nenes.

La van entrevistar al diari El País el passat 22/4/2011 i us adjuntem l’enllaç perquè pogueu consultar les seves teories. Entre d’altres, Moir assegura que “si es volen reduir les diferències entre nois i noies, cal educar a ambdós sexes de manera separada i diferent. Si no, discriminariem negativament als homes. I és que, si no s’aprèn, la socialització és irrellevant. Un se socialitza quan aprèn, i simplement per conviure no s’encomanen les coses. A les escoles en les que es coeduca no s’ensenya, i pot ser contraproduent”.

Es cert que existeixen diferencies entre sexes però tot i que aquesta Professional deixa de banda la socialització prioritzen l'aprenentatge no podem oblidar-nos que un dels principis de l'educació, de la didàctica, és justament aquest la socialització.

Parlant des de l’experiència es pot dir que potser si que hi han menys conflictes discriminatoris, per què evidentment no esta un dels sexes però això no significa que no hi hagi discriminació és més aquest fet pot provocar sentiments d'inferioritat, menyspreu, etc. Si es fa pel fet que neurològicament som diferents, tal i com explica la frase sembla més aviat que els nois siguin menys llestos i això ja es un fet discriminatiu. S'han pogut observar experiències on el sistema coeducatiu es perfectament viable i on s'educa i s'ensenya en valors.


el fet de deixar la socialització de banda fa que desprès aquest nois i noies si no es perquè van a extraescolar amb l'altre sexe, quan siguin més grans tindran problemes a l'hora de poder parlar tranquil·lament amb l'altre sexe.

Uniforme sí, o uniforme no?

El debat de l’ús d’uniformes a les escoles segueix obert al començament i en el transcurs de l’any escolar en els centres formatius i mitjans de comunicació.

L’uniforme escolar té inconvenients i avantatges. Els defensors d’utilitzar l’uniforme en els centres afirmen que a llarg termini és més econòmic ja que no han de comprar roba diàriament, també argumenten que amb aquesta vestimenta s’eliminen les barreres socials igualant les classes socials sense distinció de marques. Però no tot és positiu sinó que es creu que l’ús d’uniformes fomenta el sexisme, els nens han de vestir amb pantaló i les nenes amb faldilla, aquest petit inconvenient es podria resoldre adoptant el pantaló per a les noies. Els uniformes també priven la llibertat d’elecció d’escollir la roba que porta cada nen, frenant la seva capacitat per donar a conèixer i desenvolupar la seva personalitat.

Normalment l’uniforme s’ha instaurat a centres concertats i privats, en alguns de forma optativa i d’altres obligatòria. Hem d’implantar l’ús dels uniformes a totes les escoles ? Considerem que els alumnes i els pares de cada centre han d’escollir entre no portar-lo, ser voluntari o imposat adaptant-se al ideari de l’escola.

 Per concloure una pregunta que ens hauria de fer reflexionar és; parlar dels uniformes és una manera de desviar l’atenció del veritable problema sobre l’educació, el fracàs escolar? 

Com fer efectiu el decàleg?

1. Ensenyar el que és bàsic, reduir el currículum

Els directors de secundària es queixen que hi ha massa assignatures i que no perquè n’hi hagi tantes, sabran més. Demanen revisar el currículum i centrar- se en allò bàsic.  

Per millorar i obtenir millors resultats acadèmics es pot intervenir per millorar el problema. Dins de les deu o més assignatures que poden arribar a tenir hi ha molt de temari i els docents acaben veient que no es pot donar. Al final no s’explica el que és bàsic, ja que ho volen donar tot.  Per tant, la proposta és que el currículum es revisi i es posi només el que realment sigui necessari i bàsic. És a dir, llevar matèria que pugui distorsionar i fer anar-se’n del tema. Ensenyar i aclarir el que és essencial per acabar amb uns alumnes que tinguin un nivell adequat i mínim dels continguts bàsics, com poden ser l’escriptura, la lectura per entendre bé els textos i les matemàtiques. 

2. Jornada intensiva per aprendre més

Es creu que el gran nombre de les hores lectives que fan els alumnes perjudica el seu rendiment i productivitat. Proposen que es repensin els horaris i es miri  de fer només horari pel matí.

Una de les opcions per combatre amb aquest inconvenient seria fer jornada intensiva, fins a les 15h. Es dedicarien les hores del matí a fer horari lectiu, en el qual només es centrarien en allò i per la tarda tindrien temps per anar a les classes de reforç (si es necessari) o fer activitats extraescolars. D’aquesta manera els alumnes amb dificultats tindrien la possibilitat de tenir ajuda i dedicar més temps a aquells continguts que no dominen.

3. Implicació dels pares i convivència

Hi ha molts moments a les aules que no hi ha respecte. Per combatre això es proposa implicar més a les famílies i assabentar-les del comportament que pugui tenir el seu fill/a dins de la classe.

Per fer que hi hagi bon clima i comportament dels alumnes a les aules, hi ha d’haver intervenció per part dels pares.  Aquesta intervenció serviria per batallar en contra dels incidents que hi pugui haver.

Els pares han de responsabilitzar-se del comportament que puguin tenir i actuar si és necessari. Alguna de les propostes que es podria aplicar seria la de mantenir-los informats mitjançant programes informàtics. És a dir, anar apuntant el comportament que tinguin els alumnes i si en algun moment es passen de la ratlla o ja han obtinguts moltes cridades d’atenció per part del professor actuar telefonant als pares dient- lis que acudeixin al centre. Si es necessari es pot recórrer a Serveis socials.

Per altra banda, és convenient tenir constantment tutories o reunions per mantenir-los informats del seguiment educatiu i si cal del seu comportament. Si veuen que pot millorar en segons quins punts, s’ha de comentar als pares perquè actuïn a casa seva per millorar el problema. En definitiva, els pares s’han d’implicar més amb els seus fills, ajudar-los i animar-los quan faci falta.

4. Limitar el numero de repetidors

Recomanen limitar la xifra de repetidors al 10% per curs, encara que en primer d'ESO la seva presència hauria de ser menor i proposen considerar els anys de repetició d'un estudiant en primària per decidir si passa de curs o no en secundària.

Per a que hagi menys repetidors, primer aquests han d’estudiar i han d’esforçar-se en tot el que puguin per evitar repetir. Potser molts alumnes això no ho fan perquè no estan motivats, perquè no els agrada estudiar, perquè son problemàtics, perquè tenen problemes externs al centre però que li influeixen en el seu procés d’ensenyament -aprenentatge, etc.

Per millorar això, els psicòlegs o els pedagogs han d’estar molt present dins la vida educativa de l’alumnat, els professionals de l’educació l’han d’ajudar en tot el que puguin i per tant, han de tenir tutories amb aquests nois que més ho necessiten per evitar que el seu aprenentatge sigui negatiu. Amb això, els psicòlegs o els pedagogs intentaran solucionar amb l’alumne el problema que té aquest o intentarà modificar la seva conducta per a que sigui més favorable.

A part de fer les tutories amb tot aquell que més ho necessiti, també els professors han de modificar la seva conducta per evitar que repeteixin els seus alumnes. Proposo que, tot aquell nen que vagi malament en una assignatura ha de fer activitats extres per tal de reforçar-la. D’aquesta manera anirà millor en tota l’assignatura. El problema potser és que tinguin més deures però sense treballar, no s’aconsegueix res.

5. Detecció precoç de dificultats educatives

Els professors estan sorpresos per “l’elevat” nombre d'alumnes que arriben a primer  d'ESO i als quals se'ls detecta un problema d'aprenentatge que havia passat desapercebut en la primària. És necessària una millora dels protocols i en la dotació de personal.

L’ única manera de que es detecti un problema d’aprenentatge és amb el la feina dels psicòlegs i psicopedagogs.

Per evitar que els hi detectin “tard” aquests problemes, una de les conseqüències fonamentals del fracàs escolar, els psicòlegs i els psicopedagogs han de fer cada any tests a tot alumnat del centre des de la primària. D’aquesta manera s’evitarà que es detecti un problema quan són més grans i per tant tindran més oportunitats de treballar amb aquells nens que tinguin problemes d’aprenentatge. 

6. Crear grups i separar als ressagats

L'informe proposa separar als alumnes amb majors retards i atendre'ls en grups amb ràtio reduïda perquè es posin al dia.

Per treballar aquest punt, proposem distribuir les classes d’un curs en tres: el primer grup ho compondran aquells que no tenen cap problema en el seu procés d’ensenyament – aprenentatge, el segon grup ho compondran aquells que no tenen cap problema però que necessitin més reforç que els primers i l’últim grup estarà compost per tot aquell alumne que necessita una ajuda extra en comparació amb els alumnes dels dos grups anteriors. Així, es podrà centrar més en l’alumnat. Per fer això, també es necessita un bon professional que sàpiga tractar amb l’alumne. D’aquesta manera el temari de tots els grups serà el mateix però la manera de treballar-ho i la manera d’explicar-ho serà diferent. El tercer grup, que es el que més reforç necessita, estarà compost si es possible per una quantitat petita d’alumnes ja que si són menys, el professor podrà treballar millor amb cada alumne, millorant el seu procés d’ensenyament - aprenentatge.

No es tracta de separar a cada nen per qualificar-lo, es tracta de donar-li a l’alumne l’ambient adequat que necessita per poder aprendre de la millor manera possible.

7. Diversificació de 4 º d’ESO

El curs de quart d’ESO tindrà dues direccions en poc temps: cap a la FP o cap al batxillerat.

Molts nois i noies acaben quart de l’ESO i no saben que volen estudiar. I és què es troben en un període en què han de prendre moltes decisions. Per això, no està malament que la institució escolar proposi tot una sèrie d’assignatures optatives per tal que els alumnes es trobin en si mateixos, és a dir, que se’ls hi desperti la curiositat d’alguna cosa en especial i d’aquesta manera puguin escollir fer Batxillerat o bé la FP. Desprès, estan els alumnes que tenen nul·les opcions d’aprovar el graduat i recomanen els PQPI. Aquest pas es pot evitar parlant amb els pares afectats juntament amb els psicòlegs o pedagogs del centre, per tal de motivar a aquest alumne i donar-li esperances de futur. I si no vol fer Batxillerat, almenys intentar-lo ajudar a que tingui el graduat i pugui accedir al món laboral i, després ell sol veurà que ha de continuar estudiant i que amb l’ESO aprovada pot accedir a la FP o al Batxillerat.

         

8. Més beques pels bons estudiants

Suggereixen crear beques o premis “bien dotados” pels alumnes que obtinguin molt bons resultats en les classes.

És normal que alhora de repartir les beques es fixin primer en aquelles famílies que necessiten una ajuda econòmica per diferents situacions. Però el que tampoc potser, és que es deixin de banda a aquells alumnes que treuen uns resultats satisfactoris i no ajudar-los amb una beca per tal que se’ls valori l’esforç i la dedicació que hi fan.

9. Més recursos i suport extern

En l’apartat de suports externs, advoquen per mantenir la dotació per a les aules d’acollida, dels tècnics d’integració social i de les unitats d’atenció a l’educació especial.

Durant els darrers anys el país viu una crisi econòmica important i la Generalitat ha hagut de fer una retallada a la qual afecta a la incrementació dels recursos. Però el que tampoc és just és que el sistema no pugui millorat si els recursos que es destinen a educació en funció dels alumnes y les seves necessitats no creixen en conseqüència. També però, podria dedicar aquest període de crisis per fer nous recursos per millorar l’educació i un cop sortir d’aquest període i aplicar-lo per no perdre més anys.

10. Com influeix la crisis i el marc social

Els directors també analitzen el marc social en el què viuen els alumnes d’avui en dia i que ha contribuït a configurar els seus hàbits i actitud davant l’estudi.

Molts professors afirmen que existeix una tendència social sobre la permissivitat que tenen els joves d’avui en dia, i és que això pot ser causa de diversos factors. Un podria ser les llargues hores laborals per part dels pares, és a dir, l’absència d’estar amb els fills i que molts ho compensen en donar tot allò que el fill demana sense haver obtingut un esforç a canvi. I aquest canvi de comportament que tenen molts joves pot ser causat per aquesta manca de no esforç.