Com fer efectiu el decàleg?

1. Ensenyar el que és bàsic, reduir el currículum

Els directors de secundària es queixen que hi ha massa assignatures i que no perquè n’hi hagi tantes, sabran més. Demanen revisar el currículum i centrar- se en allò bàsic.  

Per millorar i obtenir millors resultats acadèmics es pot intervenir per millorar el problema. Dins de les deu o més assignatures que poden arribar a tenir hi ha molt de temari i els docents acaben veient que no es pot donar. Al final no s’explica el que és bàsic, ja que ho volen donar tot.  Per tant, la proposta és que el currículum es revisi i es posi només el que realment sigui necessari i bàsic. És a dir, llevar matèria que pugui distorsionar i fer anar-se’n del tema. Ensenyar i aclarir el que és essencial per acabar amb uns alumnes que tinguin un nivell adequat i mínim dels continguts bàsics, com poden ser l’escriptura, la lectura per entendre bé els textos i les matemàtiques. 

2. Jornada intensiva per aprendre més

Es creu que el gran nombre de les hores lectives que fan els alumnes perjudica el seu rendiment i productivitat. Proposen que es repensin els horaris i es miri  de fer només horari pel matí.

Una de les opcions per combatre amb aquest inconvenient seria fer jornada intensiva, fins a les 15h. Es dedicarien les hores del matí a fer horari lectiu, en el qual només es centrarien en allò i per la tarda tindrien temps per anar a les classes de reforç (si es necessari) o fer activitats extraescolars. D’aquesta manera els alumnes amb dificultats tindrien la possibilitat de tenir ajuda i dedicar més temps a aquells continguts que no dominen.

3. Implicació dels pares i convivència

Hi ha molts moments a les aules que no hi ha respecte. Per combatre això es proposa implicar més a les famílies i assabentar-les del comportament que pugui tenir el seu fill/a dins de la classe.

Per fer que hi hagi bon clima i comportament dels alumnes a les aules, hi ha d’haver intervenció per part dels pares.  Aquesta intervenció serviria per batallar en contra dels incidents que hi pugui haver.

Els pares han de responsabilitzar-se del comportament que puguin tenir i actuar si és necessari. Alguna de les propostes que es podria aplicar seria la de mantenir-los informats mitjançant programes informàtics. És a dir, anar apuntant el comportament que tinguin els alumnes i si en algun moment es passen de la ratlla o ja han obtinguts moltes cridades d’atenció per part del professor actuar telefonant als pares dient- lis que acudeixin al centre. Si es necessari es pot recórrer a Serveis socials.

Per altra banda, és convenient tenir constantment tutories o reunions per mantenir-los informats del seguiment educatiu i si cal del seu comportament. Si veuen que pot millorar en segons quins punts, s’ha de comentar als pares perquè actuïn a casa seva per millorar el problema. En definitiva, els pares s’han d’implicar més amb els seus fills, ajudar-los i animar-los quan faci falta.

4. Limitar el numero de repetidors

Recomanen limitar la xifra de repetidors al 10% per curs, encara que en primer d'ESO la seva presència hauria de ser menor i proposen considerar els anys de repetició d'un estudiant en primària per decidir si passa de curs o no en secundària.

Per a que hagi menys repetidors, primer aquests han d’estudiar i han d’esforçar-se en tot el que puguin per evitar repetir. Potser molts alumnes això no ho fan perquè no estan motivats, perquè no els agrada estudiar, perquè son problemàtics, perquè tenen problemes externs al centre però que li influeixen en el seu procés d’ensenyament -aprenentatge, etc.

Per millorar això, els psicòlegs o els pedagogs han d’estar molt present dins la vida educativa de l’alumnat, els professionals de l’educació l’han d’ajudar en tot el que puguin i per tant, han de tenir tutories amb aquests nois que més ho necessiten per evitar que el seu aprenentatge sigui negatiu. Amb això, els psicòlegs o els pedagogs intentaran solucionar amb l’alumne el problema que té aquest o intentarà modificar la seva conducta per a que sigui més favorable.

A part de fer les tutories amb tot aquell que més ho necessiti, també els professors han de modificar la seva conducta per evitar que repeteixin els seus alumnes. Proposo que, tot aquell nen que vagi malament en una assignatura ha de fer activitats extres per tal de reforçar-la. D’aquesta manera anirà millor en tota l’assignatura. El problema potser és que tinguin més deures però sense treballar, no s’aconsegueix res.

5. Detecció precoç de dificultats educatives

Els professors estan sorpresos per “l’elevat” nombre d'alumnes que arriben a primer  d'ESO i als quals se'ls detecta un problema d'aprenentatge que havia passat desapercebut en la primària. És necessària una millora dels protocols i en la dotació de personal.

L’ única manera de que es detecti un problema d’aprenentatge és amb el la feina dels psicòlegs i psicopedagogs.

Per evitar que els hi detectin “tard” aquests problemes, una de les conseqüències fonamentals del fracàs escolar, els psicòlegs i els psicopedagogs han de fer cada any tests a tot alumnat del centre des de la primària. D’aquesta manera s’evitarà que es detecti un problema quan són més grans i per tant tindran més oportunitats de treballar amb aquells nens que tinguin problemes d’aprenentatge. 

6. Crear grups i separar als ressagats

L'informe proposa separar als alumnes amb majors retards i atendre'ls en grups amb ràtio reduïda perquè es posin al dia.

Per treballar aquest punt, proposem distribuir les classes d’un curs en tres: el primer grup ho compondran aquells que no tenen cap problema en el seu procés d’ensenyament – aprenentatge, el segon grup ho compondran aquells que no tenen cap problema però que necessitin més reforç que els primers i l’últim grup estarà compost per tot aquell alumne que necessita una ajuda extra en comparació amb els alumnes dels dos grups anteriors. Així, es podrà centrar més en l’alumnat. Per fer això, també es necessita un bon professional que sàpiga tractar amb l’alumne. D’aquesta manera el temari de tots els grups serà el mateix però la manera de treballar-ho i la manera d’explicar-ho serà diferent. El tercer grup, que es el que més reforç necessita, estarà compost si es possible per una quantitat petita d’alumnes ja que si són menys, el professor podrà treballar millor amb cada alumne, millorant el seu procés d’ensenyament - aprenentatge.

No es tracta de separar a cada nen per qualificar-lo, es tracta de donar-li a l’alumne l’ambient adequat que necessita per poder aprendre de la millor manera possible.

7. Diversificació de 4 º d’ESO

El curs de quart d’ESO tindrà dues direccions en poc temps: cap a la FP o cap al batxillerat.

Molts nois i noies acaben quart de l’ESO i no saben que volen estudiar. I és què es troben en un període en què han de prendre moltes decisions. Per això, no està malament que la institució escolar proposi tot una sèrie d’assignatures optatives per tal que els alumnes es trobin en si mateixos, és a dir, que se’ls hi desperti la curiositat d’alguna cosa en especial i d’aquesta manera puguin escollir fer Batxillerat o bé la FP. Desprès, estan els alumnes que tenen nul·les opcions d’aprovar el graduat i recomanen els PQPI. Aquest pas es pot evitar parlant amb els pares afectats juntament amb els psicòlegs o pedagogs del centre, per tal de motivar a aquest alumne i donar-li esperances de futur. I si no vol fer Batxillerat, almenys intentar-lo ajudar a que tingui el graduat i pugui accedir al món laboral i, després ell sol veurà que ha de continuar estudiant i que amb l’ESO aprovada pot accedir a la FP o al Batxillerat.

         

8. Més beques pels bons estudiants

Suggereixen crear beques o premis “bien dotados” pels alumnes que obtinguin molt bons resultats en les classes.

És normal que alhora de repartir les beques es fixin primer en aquelles famílies que necessiten una ajuda econòmica per diferents situacions. Però el que tampoc potser, és que es deixin de banda a aquells alumnes que treuen uns resultats satisfactoris i no ajudar-los amb una beca per tal que se’ls valori l’esforç i la dedicació que hi fan.

9. Més recursos i suport extern

En l’apartat de suports externs, advoquen per mantenir la dotació per a les aules d’acollida, dels tècnics d’integració social i de les unitats d’atenció a l’educació especial.

Durant els darrers anys el país viu una crisi econòmica important i la Generalitat ha hagut de fer una retallada a la qual afecta a la incrementació dels recursos. Però el que tampoc és just és que el sistema no pugui millorat si els recursos que es destinen a educació en funció dels alumnes y les seves necessitats no creixen en conseqüència. També però, podria dedicar aquest període de crisis per fer nous recursos per millorar l’educació i un cop sortir d’aquest període i aplicar-lo per no perdre més anys.

10. Com influeix la crisis i el marc social

Els directors també analitzen el marc social en el què viuen els alumnes d’avui en dia i que ha contribuït a configurar els seus hàbits i actitud davant l’estudi.

Molts professors afirmen que existeix una tendència social sobre la permissivitat que tenen els joves d’avui en dia, i és que això pot ser causa de diversos factors. Un podria ser les llargues hores laborals per part dels pares, és a dir, l’absència d’estar amb els fills i que molts ho compensen en donar tot allò que el fill demana sense haver obtingut un esforç a canvi. I aquest canvi de comportament que tenen molts joves pot ser causat per aquesta manca de no esforç.