Entrevista amb Montserrat Blasi

Nom: Montserrat Blasi

Institut: IES Pedraforca (Florida)

E: Entrevistador

M: Montse

E: Quina és la formació que has rebut?

M:  Vaig estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i hem vaig especialitzar en Psicologia. També vaig estudiar Ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona i vaig especialitzar-me en Pedagogia terapèutica.

E: Quina és la teva tasca al centre?

M: Sóc la cap del departament d’orientació. Faig atenció individualitzada, dono classes a un grup de llengua castellana i dono orientació als alumnes sobre que volen fer quan acabin l’ESO.

E: Com has arribat al IES?

M: Bueno doncs vaig fer oposicions i porto quinze anys treballant aquí, quan va comença l’ESO a l’ institut.

E: Penses que la carrera de pedagogia està actualment poc valorada?

M: Penso que és molt teòrica i et dóna moltes més eines per estar a l’aula. Crec que és un plus, que si que està valorada.

E: Què penses de la diversitat del centre? Y del barri de la Florida?

M: Al centre hi ha molta diversitat i això provoca que el rendiment escolar dels alumnes sigui més baix. El barri de la Florida és un barri on hi ha molta immigració. Que els seus pisos siguin de preus molt baixos fa que es concentri una gran quantitat d’immigrants. Doncs que es concentri tanta immigració no afavoreix als alumnes. Pensa que el 91% dels alumnes en aquest institut són immigrants. Tot i així, també hi ha alumnes amb un rendiment molt bo.

E: Hem podries explicar cinc anècdotes que t’hagin passat com a pedagoga?

M: Fa un mes i mig vam tenir una entrevista amb els pares d’un nen conflictiu. El pare era més tranquil però la mare no. Deia que no es creia als psicòlegs. Va ser una entrevista dura i llarga, ja que va durar hores, però finalment al acabar-la va canviar la seva manera de pensar.

En molts casos la família demana ajuda pel comportament dels seus fills. Hi ha molts nens problemàtics. A més a més, les famílies llatines tenen una percepció diferent a la nostra i això al principi et xoca però després t’acostumes.

Ara mateix també tenim dos alumnes embarassades a primer de la ESO. En aquest cas no, però moltes d’elles a vegades repeteixen i es tornen a quedar embarassades de nou. Un problema d’això és que terminen deixant els estudis.

També hi ha casos en els que molts joves en el seu país d’origen no han estar escolaritzats i en canvi altres si que han estat escolaritzats però en centres militars. En un principi aquests últims es comporten amb molta obediència i disciplina però quan van passant els dies això canvia i es tornen tot lo contrari. Moltes vegades això provoca que els alumnes també abandonin el centre.

E: Que penses sobre la problemàtica dels nens?

M: Nosaltres treballem amb els serveis socials. Estem dintre d’un pla de millora que ens dóna més recursos. Ara hi ha dos casos de bullying. No és un tema en el que es maten, però les dues nenes que ho pateixen no se senten còmodes.

En aquest centre treballem també amb els mossos d’esquadra. Ells fan xerrades aquí i a vegades els truquem. Es formaven abans els grups de bandes llatins davant de l’ Institut. Ara no es posen davant d’aquí però es posen dos carrers més a baix. Hi ha per tant concentracions de bandes llatines tot i que abans hi havia molt més.  Molts dels nens s’agrupen a les bandes com conseqüència de que els seus pares treballen tot el dia. El fet de que hi hagi uns quants col·legis i instituts junts en aquesta zona provoca que entre alguns alumnes de cada lloc s’ajuntin i es barallin. En canvi, hi ha altres nens que els seus pares també treballen i tenen coses que fer i quan venen al centre és com si fossin a un centre social, ja que comença a les nou, té l’hora de pati, es relaciona amb els altres...

E: No hi ha cap alumne amb discapacitat en el centre?

M: No. Fa anys sí que teníem. Teníem dos casos, un d’ells era un noi sord. Però actualment no tenim cap alumne discapacitat. Jo penso que tots els nens han d’estar amb els altres però en aquest centre no ho veig oportú. M’explico, no afegiria més problemàtica a aquest centre perquè ja bastant problemes hi ha amb els alumnes. A més, penso que els nens amb discapacitats han de tenir una atenció més personalitzada.