Una de les sortides professionals que té el pedagog és la d’ orientador. Fent l’entrevista a l’ Institut Pedraforca de la Florida hem pogut veure que efectivament la persona que orienta als alumnes és pedagog.
En aquest cas, Montserrat Blasi és la cap del departament d’orientació de l’ Institut. Tot i així, no ens hem d’oblidar que ella no únicament té la carrera de Pedagogia, sinó que també té la carrera de Filosofia i Lletres. Per tant, no únicament orienta als seus alumnes sinó que a més a més, dóna classes de llengua castellana.
Hem de destacar que la carrera de pedagogia que té la Montserrat Blai no és la que actualment coneixem, és la carrera de Pedagogia Terapèutica. Aquesta carrera és una branca de magisteri amb la qual la gent podia accedir a centres ordinaris d’Integració i a centres específics d’Educació Especial.
Alhora de preguntar-li a la pedagoga si considerava que la carrera de Pedagogia esta actualment poc valorada, ella no ho va pensar ni un minut i va dir directament que aquesta carrera sí que està valorada. Va enfocar la carrera únicament des de un punt de vista educatiu a les aules. És a dir, va dir que la carrera de Pedagogia et dóna moltes més eines per estar a l’aula, però en cap moment va parlar de les altres sortides professionals que la carrera de Pedagogia (empreses, serveis sociocomunitaris.) Així doncs veiem que la pedagoga pensa que la carrera que ella va fer fa anys, et permetia treballar a centres educatius, i no en altres llocs que un pedagog actualment si pot treballar. Mirant-lo d’aquesta manera veiem que la carrera ha canviat al llarg dels anys.
Altre tema a tractar durant l’entrevista va ser l’alt grau de diversitat que hi ha a l’Institut. Molts dels barris de l’Hospitalet de Llobregat es caracteritzen per la gran quantitat d’immigració que hi ha. A la Florida en aquest cas ho hem pogut veure. El 91% dels alumnes a l’ Institut Pedraforca són immigrants. Quan ho vam parlar amb la pedagoga ella ens va dir que això provocava que el rendiment escolar sigui negatiu, indicant que tenien a alumnes amb un bon rendiment. Tanta concentració d’alumnes immigrants provoca que no tots vulguin estudiar i que molts d’ells estiguin ficats en bandes. Al veure tanta diversitat vam preguntar per si tenien nens amb alguna discapacitat. La resposta de la pedagoga va ser molt clara: no. Tot i que actualment no hi ha cap nen amb discapacitats a l’ Institut, la pedagoga ens va comentar que anys enrere hi havia hagut dos nens. Sobre el seu punt de vista, creu actualment el centre on ella treballa no esta preparat per tindre nens amb alguna problemàtica d’aquest tipus, ja que estan molt carregats un altre tipus de problemes i no podrien dedicar el temps o els recursos necessaris. En contrast, podem veure que en altres escoles ordinàries hi ha nens discapacitats que estudien allí si no tenen un alt grau. La pedagoga va dir molt clarament que ja bastant tenien amb els alumnes problemàtics de l’ Institut com per tenir alumnes amb discapacitats. Per una banda ho veiem bé, ja que aquests nens no es sentiran a gust dins un centre que està contínuament ple de problemes, baralles, etc, per part dels alumnes immigrants. Per l’altre banda, pensem que aquells nens amb discapacitats han d’estar junt amb altres nens dins una escola ordinària. Si aquests nens necessiten més atenció al centre, dons que contractin més psicòlegs o en aquest cas, més pedagogs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada